Ruta de St. Domingo
Ubicat als primers contraforts de la serra de Cardó, Sant Domingo és un esvelt edifici amb planta de creu llatina del segle XVIII. Un prominent cimbori corona l’ermita, que a banda de donar-li llum a l’interior per les conc finestres que té , fa que la silueta de l’ermitori sigui elegant.
Al punt més elevat de la façana principal està l’espadanya i rematantne els extrems de la mateixa, unes pedres gòtiques in està esculpit un xiprer.
L’entorn de Sant Domingo està preparat com àrea de lleure, on s’hi troben fogons coberts, serveis, taules i seients a l’ombra de pins, i un lloc per a entreteniments de canalla.
Tots aquests al·licients en un espai natural fan gratificant l’estada en aquest indret, del que cal destacar l’esplèndida miranda des de la qual es pot observar tota la cubeta de Móra, amb els seus pobles, i diversos municipis del Priorat.
Ruta de l'observatori de Lister
Aquesta ruta fins al coll de Pins segueix el camí de Terracuques, pujant suaument, fent una lleu corba cap al sud, per l’obaga de la muntanya.
En el mes de juliol de 1938, l’exèrcit de la República va iniciar una ofensiva creuant l’Ebre. L’exèrcit Nacional va neutralitzar l’atac i comença una cruel guerra de trinxeres, coneguda com la Batalla de l’Ebre. La incidència d’aquesta comesa al poble i terme de Rasquera fou prou important, ja que va ser el lloc on descansaren i es reorganitzà el Vè cos d’Exèrcit de l’Ebre.
El comandament en cap d’aquest exèrcit, Enrique Lister, que durant els períodes que restava a la vall de Burgans utilitzava l’estratègic observatori de coll de Pins per vigilar els esdeveniments de la batalla que es lliurava a les serres de Pàndols i Cavalls. Per assolir el cim de coll de Pins i visitar les restes d’alguns dels observatoris de la Batalla de l’Ebre, els proposem aquesta ruta que transcorre els primers contraforts de la serra de Cardó.
L’excursionista que hi vulgui arribar ha de pujar fins a la cresta de les simbòliques Atalaies i haurà de caminar sempre per la carena, deixant a banda i banda els aiguavessants est i oest de la muntanya.
A la part de ponent deixarem la carretera que du a Cardó i a la de llevant deixarem profunds barrancs dels Racons.
D’altra banda, seguint carretera amunt, fem cap a Cardó, emblemàtica contrada que fou monestir carmelità (s. XVIII - XIX), als voltants del qual s’hi ha construït una planta embotelladora.
Ruta del Teix
La ruta del Teix és un itinerari d’uns 8.500m ideal per als excursionistes encuriosits que vulguin conèixer els estreps de la serra de Cardó, on s’ha salvaguardat el singular bosc de teixos (Taxus baccata) de l’obaga de cosp.
Al llarg del recorregut hom pot observar una àmplia gamma de vegetació mediterrània, una mostra original d’arquitectura rural i una singular orografia.
De l’itinerari destaca el camí dels Frares, la font i cova de la Portella, la font de Múrria, la font del Teix i la teixada de Cosp.
Ruta de la Font de la Caparrella i la Font de Viamar
Rasquera forma part del grup minoritari de municipis que acullen al seu terme un bé declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’any 1999 es va descobrir la cabreta de la Caparrella; una cabra pintada a l’abric de la Caparrella i que pertany a l’art rupestre llevantí, inclòs dintre de l’art mediterrani de la Península Ibèrica, declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Comença la ruta seguint el mateix recorregut que la de la font de l’Aiguadí i la de la font del Teix, pel lligallo de Juastrell, fins arribar a l’abeurador del Juastrell on s’ajunta amb el lligallo de Catavella.
Continuarem per aquest caminet entre boscos de pi blanc i conrreus de secà d’olivers i ametllers fins l’abeurador de la roca Blanca on s’ajunta amb els lligallos de la Guineu i de punta de l’Aliga, amb una vista de la plana del Burgar i de les serres de Tivissa i del Montsant al fons.
Fins aquí el camí ha anat planejant paral7lel a la carretera de Rasquera al Perelló, a partit d’aquí comença un ascens suau fins arribar a la bassa de prevenció d’incendis forestals de la serra de la Paret, començant pel camí dels Aixoriguers fins a agafar el lligallo de Viamar i de la Caparrella , que ens portaran a cadascuna de les fonts.
Aquesta ruta us farà gaudir de les construccions de pedra seca, masos i corrals antics que miren el pas del temps, immòbils amb recança de quan eren habitats.
LA FONT DE VIAMÀ: Està situada a 700m d’altura, a l’extrem més meridional del Terme de Rasquera. És un dels pocs llocs del terme on es pot albirar la Mediterrània. També es veu la serra del Montsant, els
Pirineus, la plana del Burgar, la serra de la Batalla... El coll de Viamar el formen els contraforts de la tossa de Viamar que fa de divisòria dels dos termes.
LA FONT DE LA CAPARRELLA: Situada al peu de les cingleres, dóna nom als llocs de tota la contrada. Per la vora hi ha un conjunt de balmes utilitzades antigament per tancar-hi els ramats que pasturaven per tota la serra.
Ruta de la Font de l'Aiguadí
La partida de l’Aiguadí la construeix l’ampli meandre que forma el barranc de la Riera (o riera de comte), juntament amb una extensa plana, sobre les ribes del riu Sec i enfront mateix de la font que dóna nom a la partida.
Les aigües d’aquesta font eren aprofitades pels veïns de Rasquera des de temps immemorials. En temps de seca s’hi anava amb animals proveïts d’argadells i càntirs a buscar-hi aigua. Actualment s’hi va a gaudir de l’espai.
La font es troba a l’altre costat de barranc, on dintre d’una cavitat del robàs hi brolla l’aigua. Per damunt de la font hi creixen joncs, pins blancs, aritjols, ginestes, romers i d’altres plantes típiques dels boscos mediterranis.
L’itinerari comença a les Vinyetes, una vegada es creua la carretera del Perelló ens dirigim a la partida de l’Aiguadí des dels Esbrossars, Paumerars, el Moré i les Ribes, on es divisa tota la Ribera d’Ebrei el Montsant al fons, fins a acabar el recorregut a l’abeurador i la zona de descans de bestiar del lligallo de l’Aiguadí.
El recorregut recorre conreus de regadiu i de secà: fruita dolça, olivers, ametllers i garrofers, i s’acaba amb vinya.
Camí dels Frares
Usat tant pels pastors i pagesos, per transportar olives, ametlles, figues o ordi, com pels carmelitans, que van trobar a Cardó un lloc per al recolliment espiritual i l’ascetisme.
A més a més des de principis de segle, també l’usava la gent adinerada que es podia permetre l’estiueig, i que pujaven amb mules i eugues a la recerca de pau i a cuidar-se la salud, gràcies a les aigües medicinals que brollaven des de les diferents fonts que hi havia pels voltants del balneari.